4.4. La telefonia mòbil

En la telefonia mòbil els aparells són autònoms, es desplacen amb l'usuari. La connexió amb la xarxa de comunicació es fa a través d'ones electromagnètiques. La telefonia mòbil és una evolució de les comunicacions per ones electromagnètiques entre l'aparell mòbil i una estació de les comunicacions per ones electromagnètiques entre l'aparell mòbil i una estació repetidora fixa connectada al sistema de telefonia convencional.

Aquests aparells tenen connexió amb les centrals telefòniques a través d'antenes que estan repartides pel territori i formen cèl·lules, que son zones a les quals es donen cobertura, i formen una xarxa específica de comunicació entre mòbils i entre mòbils i entre mòbils i telèfons fixos. Aquestes cèl·lules reben i emeten el senyal de cap al mòbil i cap a les centrals que gestionen informàticament tot el trànsit de trucades de la xarxa. D'aquesta manera, els mòbils poden treballar amb potències molt baixes. Així es pot reduir la grandària i el pes de l'aparell i de les bateries. En el moment que un mòbil està connectat, els sistemes informàtics de la central el tenen localitzat per poder adreçar-hi les trucades, La gestió de la trucada es du a terme en centrals terrestres; els mòbils, per tant, no es comuniquen directament entre ells.

La creació d'una xarxa de comunicació per telefonia mòbil necessita la instal·lació de multitud d'antenes en el territori per cobrir els usuaris; hi ha, però, zones remotes que no tenen cobertura. Els mòbils obtenen l'energia elèctrica de bateries internes que s'han de carregar periòdicament, 

La telefonia mòbil s'ha popularitzat molt en pocs anys a causa de la baixada considerable dels preus, de la seva estabilitat i fiabilitat i de la publicitat massiva.