La transmissió a distància d'imatges en moviment i de so ha estat la conseqüència del desenvolupament de la televisió. El seu èxit ha estat molt gran i ha esdevingut un dels mitjans de comunicació amb més influència sobre la població.
En un estudi de televisió es capta el so i la imatge per separat i els emet conjuntament, però amb freqüències i modulacions diferents.
La recepció del senyal de televisió requereix una antena, l'orientació de la qual és crítica. El receptor disposa d'un circuit de sintonia, com en els aparells de ràdio, per seleccionar la freqüència de l'emissora. El senyal rebut se separa inicialment en la part d'àudio i en la part de vídeo per tractar-les per separat. La part de vídeo, després de ser tractada, s'envia a la pantalla.
Les primeres pantalles incorporaven un tub de raigs catòdics. El seu interior està revestit amb 625 línies de punts de fòsfor en sèries de tres per reproduir els tres colors bàsics: vermell, blau i verd. La imatge es compon de manera seqüencial fent un escombrat molt ràpid i aprofita l'efecte de retenció que presenta la vista humana; això fa que en determinats casos apreciem una petita oscil·lació a la pantalla.
TDT
La TDT (Televisió Digital Terrestre), és el sistema de transmissió dels senyals de la televisió emprat fins fa uns anys era analògic i ha anat evolucionant al sistema digital. La TDT es fonamenta en un acord-tècnic entre fabricants, per a l'àmbit europeu, sota la norma o estàndard DVB-T. La TDT millora substancialment les presentacions en TV: millor qualitat d'imatge i de so, immunitat de les interferències, més emissores en el mateix espai redioelèctric, més informació annexa transmesa en paral·lel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario